NADAL... ARREU DEL MÓN

ALEMANYA Frohe Weihnachten!
Els preparatius comencen el 6 de desembre. Els adornaments tradicionals són uns petits ninots de fruita. Els infants deixen les seves cartes a les finestres i van dirigides a Christkind; aquest equival al tradicional Pare Nöel.

AUSTRÀLIA Merry Christmas!
Un sopar tradicional que inclou gall d'indi amb pernil i “pudding” de postre. Alguns australians celebren aquest sopar a l’aire lliure. Segons la tradició australiana, la nit abans de Nadal, a Melbourne, la gent es reuneix per cantar nadales.

FRANÇA Heureux Noël!
La nit abans de Nadal els nins i les nines deixen les seves sabates a prop de la llar de foc i després els pares deixen els regals a dins de les sabates. També els nens troben regals, dolços i fruites a l’arbre de Nadal.

INDIA Shub Naya Baras.
Les nits abans de Nadal els nens deixen les seves sabates davant la xemeneia, i són omplertes de regals.

ITÀLIA Natale saluto!
La festa comença amb el tradicional Gran Sopar, la nit del 24 de desembre. El sopar comença amb els entrants, seguits dels espaguetis amb cloïsses, el peix, la fruita, les verdures i el torró. La nit de sant Silvestre (31 de desembre) es mengen llenties, sobretot a la zona de Roma. Els infants reben les juguetes el 24 de desembre per la nit del pare Nöel i el 5 de gener els els porta una bruixa bona anomenada “Befana”.

PUERTO RICO Feliz Navidad!
El Nadal és la festa més esperada pels porto-riquenys. La família i els amics es reuneixen per compartir les seves alegries i els seus desitjos per any nou. Les cases són adornades amb llums i dibuixos de Nadal. Els nins i les nines esperen fins a la mitja nit per obrir els seus regals i hi juguen fins a la matinada.

ARREU DEL MÓN... ANY NOU

XINA Xin Nian Kuai Le! Feliç Any Nou!
Com que la data de l’Any Nou xinès depèn de les fases de la lluna, pot tenir lloc entre el 21 de gener i el 20 de febrer, i és la festa més important del país. És l’entrada a l’any 4705, segons el seu calendari lunar i fan festa grossa durant quinze dies, i acaben les celebracions amb l’anomenada « Festa de les Llanternes ». Les portes de les cases es decoren amb motius especials i les famílies es reuneixen per a menjar i intercanviar-se regals.
La celebració de l'any nou s'allarga durant quinze dies i es viu amb especial intensitat, essent comparable a les celebracions que es fan a Occident per Nadal i Cap d'Any. Els regals, l'engalanament de les cases i els generosos àpats familiars són típics d'aquestes dates. S’afirma que és el moment de tornar els diners o deutes que s’han contret durant el darrer any, començant el nou període, sens càrrecs materials ni psicològics.
La vigília de cap d’any, familiars i amics es reuneixen per fer el sopar del “Twan Yuan Fan” o “sopar de la reunió”. S’acostuma a menjar en taules rodones ja que el cercle simbolitza la perfecció i l’eternitat i això és el que es desitja per les relacions familiars. Tots els plats del sopar, tenen una simbologia pròpia i especial. Així, entre molts d’altres aliments, s’inclou el llegum “de l’any”, semblant en la seva forma, a un ancià amb una gran barba, amb el desig d’obtenir longevitat familiar. Mai no falta el peix, “Yú” que té el mateix caràcter que “menjar sobrant”, com a desig que mai manqui el menjar a taula; es serveixen petites panades cuites, per augmentar la riquesa (el diner a l’antiga Xina tenia la seva forma) i pinya tropical, “ong lâi”, ong (prosperitat) i lâi (venir)”, amb el desig que la prosperitat vingui l’any entrant.
Els llagostins sencers són imprescindibles i simbolitzen la felicitat ja que en coure’ls es posen vermells. Aquest color simbolitza la felicitat per al poble xinès.
En els dies que precedeixen l'arribada del nou any les llars es netegen de tot allò que es considera innecessari o que ja no es vol preservar, en una acte simbòlic que vol significar que l'any que comença serà millor.
El dia de Cap d'Any és costum de rendir homenatge als avantpassats i als deus xinesos, i la gent gran rep el respecte i la veneració dels més joves. Les danses del lleó i el drac donen color i alegria a la festa. I tot plegat va acompanyat d'una cuina exquisida on els plats tenen tots un simbologia pròpia.
S’acaba l’àpat amb nombrosos dolços perquè simbolitzen l’entrada dolça de l’any, un dolç començament...
Els nins, reben sobres vermells (felicitat) amb diners, sempre amb quantitats de número parell perquè aquests porten bona sort, excloent, això sí, el número “4” que es pronuncia igual que “mort”.
Espectaculars i plenes de llum són les festes que es fan al carrer. Destaquen els focs artificials i els petards (ells els van inventar) i, sobretot, les danses del lleó i del drac, importants animals a la simbologia xinesa, conduïts per experts practicants de Kung Fu, que amb els seus moviments fluids, circulars i potents i acompanyats pel so de la música de tambors, gongs i platerets, que espanten les forces del mal.
El dia 15 de gener del calendari lunar és quan hi ha la primera lluna plena de l’any. Aquest dia se celebra la festa de Yuan Xiao (la nit de la primera lluna plena). Tots els pobles i les associacions de veïns preparen, fins i tot amb un any d’antelació, les actuacions d’aquesta festa. El més espectacular es l’actuació del ball de dracs. Un poble, si és ric, pot tenir un drac artificial de 200 parts, i cada part necessita dos homes per ser portada. El cos del drac es fa amb fusta i paper xinès, i dins del “cos” es posen espelmes o bombetes elèctriques. Aquesta nit tothom surt al carrer amb llanternes per veure les actuacions del drac. Són llanternes artificials fetes a mà amb bambú, paper xinès o carabassa, i poden tenir diferents formes: de peix daurat, de personatges tradicionals, dels dotze animals simbòlics... Quan aquesta nit s’acaba, significa que s’ha acabat la festa de primavera.
Segons una llegenda, fa molts anys, Buda va convocar tots els animals, per celebrar l’Any Nou. A la cita, només se n'hi presentaren dotze, i Buda va donar el nom de cada un dels animals a un any de forma successiva segons l’ordre d’arribada a la celebració (rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i cabra). Cada animal té una personalitat i unes característiques concretes i, els xinesos, consideren que quan naixem, adquirim els trets bàsics del que regeix el nostre any de naixement.

JAPÓ Kurisumasu – クリスマス
Els japonesos decoren les entrades de les cases amb dos pins anomenats kado-matsu. Darrere de cada un, es col•loquen tres tiges de bambú i, sobre la porta, el shimenawa, que és una soga de la qual pengen borles de palla i tires de paper blanc. També s’hi posa fulles de falguera, una taronja i una petita llagosta de mar. Tots aquests ornaments representen els bons desitjos d’una vida llarga, saludable i pròspera.

SUÈCIA God Jul och Gott Nytt År
En tocar les dotze campanades, els suecs llencen serpentines, toquen trompetes, bufen espantasogres i tiren coets des del balcó o el jardí. Fa uns anys, era típic d’aquesta nit les estampides d’Any Nou: es disparaven fusells i pistoles per espantar els trols. També es practicaven els jocs de vaticini, que consistien, per exemple, en abocar plom fos dins l’aigua per deduir la sort que tindrem durant el nou any a partir de les figures que s’hi formen.

EGIPTE Noel selam!
Els egipcis més rics celebren el cap d'any en sales de festes i hotels. Els que no són tant rics es queden a casa mirant la televisió amb la família.

VIETNAM
La gent camina en massa a través dels camps amb branques de presseguer, símbol de renovació i esperança per al futur. Durant tres dies entre el 21 de gener i el 19 de febrer, se celebra el Festival de Tet, l’Any Nou vietnamita.

RÚSSIA Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom.
Arribats al segle XX, l’any nou fou concebut com a continuació del Nadal, la festa més important que el precedia. La situació va canviar després de 1918, quan el govern revolucionari introduí el calendari gregorià, alhora que l’església ortodoxa, seguí amb el julià, amb dues setmanes de retard. Aquesta reforma, a més de desplaçar Nadal al 7 de gener originà la peculiar tradició de “l’any nou vell o antic” que cau la nit del 13 al 14 de gener.
El seu cicle actual de les festes és el més llarg d’Europa ja que s’inicia el 25 de desembre amb el Nadal catòlic que se celebra amb un marcat caire laic, continua amb l’any nou ortodox, marcat pel caire religiós i acaba amb l’any nou vell.

ÀFRICA OCCIDENTAL
Alguns pobles donen la benvinguda a l’any nou quan acaba l’estació seca. Ho solen fer amb una festa amb danses, música i percussió. Les cançons demanen als déus una bona collita dels productes que es plantaran aviat. Finalment, els homes emplenen carbasses amb aigua i les carreguen de nou fins al poble: és la manera de mostrar-se agraïts per les pluges que vindran.

COLÒMBIA
A Colòmbia hi ha la tradició de posar un ou en un tassó d’aigua i observar com canvia. D’aquesta manera, s’intenta endevinar les coses que passaran l’any següent.

EQUADOR
Les famílies cremen, la nit del 31 de desembre, un home de palla amb una llista de les faltes comeses per cadascú.
ESCÒCIA
En alguns petits pobles escocesos, els nins es vesteixen amb samarretes especials del dia de Cap d’Any, que rep el nom de Hogmanay, i van de casa en casa demanant pa, galetes o formatge. L’any vell s’acostuma a acomiadar amb foc.

ESTATS UNITS
El punt més emblemàtic de celebració, el Cap d’Any dels novaiorquesos, o els que es troben de pas per la ciutat, és Times Square. En aquesta plaça, coneguda com l’encreuament del món, s’apleguen milers de persones que segueixen, a través d’una pantalla gegant, l’arribada del nou any a les 24 zones horàries que té la Terra.

ÍNDIA
Tant els hindús com els sighs celebren el Diwali, o Festival de Llums. Té lloc durant la lluna nova de finals d’octubre o principis de novembre, quan la nit és molt llarga. Als centres urbans, s’encenen petites làmpades i espelmes en honor a Lakshmi, la divinitat de la riquesa i la prosperitat. Es col•loquen a les portes i finestres de les cases i, després, es llencen perquè surin en rius i llacs. Els desitjos d’any nou esdevindran veritat si els llums continuen encesos fins que desapareixen de la vista.

IRLANDA
En alguns indrets, els nins van de casa en casa demanant uns pastissos, anomenats bannocks, amb una forma semblant als dònuts. En altres llocs del país, els al•lots sovint lliguen un bri de palla o una mica de gespa seca i ho reparteixen entre el veïnat.

IRAN
Els iranians celebren el Cap d’Any amb un banquet en una taula parada amb set objectes, els noms dels quals comencen amb la lletra s. Alguns exemples són sonbol, que significa flors, i sekkeh, monedes.

ISRAEL
El festival jueu d’Any Nou, anomenat Rosh Hashanah, té un solemne to religiós. Es prega pel perdó, un bon any nou i una llarga vida. Normalment comença al setembre, el primer dia del mes hebreu de Tishri. Després del servei religiós del vespre a les sinagogues, els fidels mengen tots junts, en un àpat que inclou un pa dolç, anomenat challah, que se suca en mel per recordar les coses bones que portarà el nou any. L’últim dia del festival, se celebra el Yom Kippur, dia de l’expiació.
La Hanukà o "Festival dels Llums" té el seu orígen als llibres Primer i Segon de Macabeus. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en varen durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de la Hanukà, mitjançant una espelma especial anomenada menorà.
Després de l'establiment de l'estat d'Israel, la Hanukà va començar a servir, a més de com a celebració dels esforços del poble d'Israel per a sobreviure, com una festivitat d'intercanvi de regals alternativa al Nadal.

Idioma, dialecte o poble Frase Típica de Salutació

Afrikaans: Geseende Kerfees en 'n gelukkige nuwe jaar
Amhàric: Melkam Yelidet Beaal
Àrab: I'D Miilad Said ous Sana Saida
Aragonès: 1. Feliz Nadal e Buena Añada. 2. Buen Nadal e Buen Año. 3. Buen Nadal e Buena Añada. 4. Goyosas Fiestas Nabidals y Buen Cabo d'Año
Bable ó Asturià Felices navidaes y prosperu añu nuevu
Búlgar Vasel Koleda; Tchesti nova godina!
Cantonès Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok
Còrnic Nadelik looan na looan blethen noweth
Croat Sretan Bozic
Danès Glaedelig Jul
Inuktitut (llengua inuit) Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo!
Eslovac Veselé Vianoce a šťastný nový rok.
Eslovè Vesele bozicne praznike in srecno novo leto.
Esperanto Gajan Kristnaskon
Anglès Merry Christmas and Happy New Year.
Èuscara Zorionak eta Urte Berri On
Finlandès Hyvää Joulua or Hauskaa Joulua
Flamenc Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw jaar
Francès Joyeux Noël et bonne année!
Gal•lès Nadolig LLawen a Blwyddyn Newydd Dda.
Gallec Bo Nadal e Feliz AniNovo. Bo Nadal e Prospero AniNovo.
Grec Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos
Hawaià Mele Kalikimaka & Hauoli Makahiki Hou.
Italià Buon Natale e Felice Anno Nuovo.
Irlandès Nollaig Shona Dhuit.
Japonès Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto.
Maltès Nixtieklek Milied tajjeb u is-sena t-tabja!
Maori Meri Kirihimete
Noruec God Jul og Godt Nyttår.
Occità Polit nadal e bona annada.
Portuguès 1. Boas Festas e um feliz Ano Novo 2. Boas Festas e Feliz Ano Novo 3. Feliz Natal
Rapa-Nui Mata-Ki-Te-Rangi. Te-Pito-O-Te-Henua.
Romanès Hristos s-a Nascut si Anul Nou Fericit.
Rus Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom.
Sard Bonu nadale e prosperu annu nou.
Servi Hristos se rodi.
Somali Ciid wanaagsan iyo sanad cusub oo fiican.
Suec God Jul och Gott Nytt År.
Swahili Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya.
Tagàlog (Filipines) Maligayang Pasko at Manigong Bagong Taon.
Turc Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun.