diumenge, 30 d’agost del 2009

La importància dels aliments i la cuina de la tardor

A l’hora de tractar les formes d’entendre la realitat, per part dels pobles, en relació a les celebracions populars, no només és important pensar en el què menjam, sinó per què menjam el que menjam.
En les societats mediterrànies tradicionals, els calendaris, les festes i les religions han anat lligats als comportaments alimentaris. Així, el simbolisme del menjar està impregnat per la religió o pels valors de classe social. El menjar, no només es relaciona amb els productes de temporada que ofereix la terra, sinó que també explica les relacions de poder, expressa trets d’identitat o d’identificació.
Al nostre àmbit cultural, l’arribada del mes de setembre, suposa noves expectatives i propostes, una època de canvis en les rutines diàries, en les formes de menjar i en els ingredients amb què es cuina.

La cloenda de cicles econòmics o naturals va seguida de la preparació per a la nova època de penúria, amb la consegüent provisió de reserves nutritives mitjançant la ingestió organitzada d’aliments rics en fècules i sucres, preparats de manera especial i per a conservar-se durant tota la nova estació, l’hivern.
Amb els primers freds, es deixen de banda els entrepans de platja i les ensalades lleugeres, per degustar plats més rics i contundents. Així, s’elaboren de bell nou cuinats, sopes, i aguiats. Amb l’arribada del fred començam a tenir més ganes de menjar. Es tracta d’una gastronomia més elaborada en la qual la cocció juga un paper important per donar com a resultat una cuina rica i complexa que inclou els productes de temporada.
Un cop recollida la garrofa, pelada l’ametlla, premsada l’oliva i el raïm als cups, al carrer, l’evidència de la tardor la dóna l’aparició de les castanyeres que posen a l’abast dels vianants castanyes i moniatos acabats de torrar. Aquests fruits de tardor esdevenen els protagonistes de la festa de Tots Sants, en que la tradició mana servir-los acompanyats de vi ranci o novell i, sobretot, dels panellets.És l’hora de començar a fer coloms, tords o llom amb col, sípia amb ceba, tombet de llampuga, col fregida amb carabassa, etc. És temps de matances i l’aviram està a punt. És moment també de fer bon formatges que acompanyin el raïm. Menció especial mereixen els arrossos: el de sípia, el de conill amb caragols, el brut, el de bacallà amb verdures, amb tombet, un sens fi de receptes.

Les celebracions i els canvis d’estació

Avui en dia, la manera d’adaptar la roba o el menjar a les estacions ve marcada per les campanyes publicitàries, i se’ns fa difícil entendre que en el passat, aquesta adaptació anava lligada a certes formes de computar el temps i d’assenyalar els inicis de les estacions, ben diferent respecte a les formes actuals.
A finals del segle XIX, l’antropòleg i historiador, Sir James George Frazer, va relacionar diferents mites, costums i rituals de diverses cultures, per proposar una interpretació sobre les formes de mesurar els temps. En aquesta controvertida obra, La branca daurada (1890) planteja com, la influència de factors climàtics ha suposat que D’acord amb les tesis de J. G. Frazer (1890), els canvis de temperatura i pluviositat que caracteritzen les estacions, i que en part depenen de la inèrcia tèrmica de la terra i de l’aigua, suposarien que els inicis de les estacions en la cultura popular no coincideixin amb les efemèrides astronòmiques, els solsticis i els equinoccis. Per aquest motiu, les diferents cultures haurien establert en l’antiguitat un “temps d’espera” que serviria d’indicador per als autèntics canvis d’estació, l’arribada del mal temps o “hivern” i del bon temps o “estiu”.
La tardor, també anomenada rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada o autumne, suposava un període de preparació per a la penúria, la foscor i el fred de l’hivern, i en conseqüència, moltes vegades era associada amb la malenconia i amb la maduresa.
A les illes, així com a altres terres amb les quals compartim factors de caire cultural i climàtic, els canvis que es produeixen durant la tardor, s’associaven a dos moments concrets. El primer coincidia amb l’acabament del bon temps i venia marcat per la festa de Tots Sants, l’1 de novembre. El segon moment era marcat per la festa de la Candelària, el 2 de febrer, i es donava per finalitzat l’hivern. A latituds més altes, de clima més dur, la durada del “bon temps” era menor, i el seu inici no venia assenyalat per la Candelària, sinó pel primer de maig (en el món cèltic, festival de Beltane; en el món cristià, les creus de maig). Aquestes dates no es corresponien amb cap efemèride astronòmica, encara que totes tenen lloc 40 dies després d’alguna: del solstici d’hivern (la Candelària, 40 dies després de Nadal) i dels equinoccis de primavera -creus de maig-, o de tardor -Tots Sants-.
En el cas concret de Tots Sants, representava l’inici de la tardor, 40 dies després de l’equinocci de tardor, el dia 22 de setembre.

En aquestes dates, s’acostumava a estrenar la roba de la nova estació, es considerava acabada la temporada de caça, a la vegada que a molts llocs de la conca mediterrània es tancava l’any agrícola, que va de tardor en tardor, es procedia als pagaments endarrerits per la compra dels animals i vencien els contractes anuals d’arrendaments de terres. Era temps de fires agràries on adquirir nous instruments i animals per a les feines del camp, com encara es fa en molts dels pobles de les illes.

dissabte, 15 d’agost del 2009

La mare de Deu d'agost i sant Roc

L'estiu segueix el seu curs... i gairebé cada dia podeu participar en alguna festa...
Avui horabaixa, al Molinar de Palma se celebra la processó marinera de la Mare de Deu Morta... a la posta de sol. Demà, a Alaró, a les 10h ballen els Cossiers!

dissabte, 8 d’agost del 2009

Bibliografia d'interés!

A l'hora de redactar les anteriors entrades hem consultat diversos materials bibliogràfics i pàgines web... Si vos interessa aprofundir en el tema, trobareu més informació en la següent bibliografia:

Janer, Mª del Mar i Martínez, T. (1998) Les festes de les Illes. Palma. AEI.
Janer, G. (1999) Les festes llunyanes. Palma. Olañeta ed.
Munar, F. i altres (2008) L’esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues. Palma. Institut d’Estudis Baleàrics.
Amades, J. (1950-1956) Costumari català. El curs de l’any. Volum V. Barcelona. Salvat Ed.



Pàgines web:

http://www.alcudia.net/municipi/festes/gastronomia3.html
www.gegantsmao.menorca.es
http://ponisclasse.blogspot.com/2007/04/el-carametller-cool-slideshows-ta.html

http://federaciodimonisbalears.blogspot.com/