L’1 de novembre és una festa en record dels avantpassats familiars, un moment en què els vius recorden els difunts, tant els que han mort durant l’any en curs com els que ja fa anys que van morir.
El costumari popular d’aquesta data és ric i variat, tal i com ho és també la manera com la gent del nostre àmbit cultural afronta la mort.
En contextos urbans és costum d’anar al cementiri a visitar els familiars morts, a qui s’honora fent ofrenes de flors i arreglant-ne la tomba. En alguns pobles es va al cementiri en processó col•lectiva, després de la missa de difunts del matí. Un altre dels elements d’aquesta festa és l’insistent toc de campanes de les esglésies, que anuncia la diada de bon matí.
El menjar
La gastronomia de Tots Sants, que procedeix d’antigues ofrenes funeràries, és rica i variada, ja que en aquest moment de l’any el rebost és ple de conserves, confitures i altres aliments de llarga durada elaborats amb els productes recollits a l’estiu i a l’entrada de la tardor. L’inici de l’hivern, tenia el seu repertori culinari particular.
Altres, sobretot dolços, s’elaboraven per poder-los conservar molt de temps i subministrar una font d’energia fàcilment digerible durant els mesos freds: la fruita confitada, el vi, l’oli, els productes del porc, els panellets...
Hi ha constància que antigament se celebrava la tradicional castanyada, un àpat familiar dedicat als morts i un record dels antics àpats funeraris. Després del sopar es menjaven les castanyes torrades al foc de la llar, els panellets o altres dolços propis d’aquest dia, i tot això s’acompanyava de vi que, segons el costum, havia de ser dolç o blanc. Les castanyes solien col•locar-se a sobre de la taula perquè cada comensal s’anàs servint.
Una de les ofrenes més característiques que es destinava als difunts és la de menjars, especialment de diversos tipus de pa.
Uns menjars són de caràcter més natural: arboces, atzeroles, gínjols, dàtils, codonys, figues, raïm, lledons, magranes, móres d’esbarzer, serves, figues, nespres, els humils moniatos i carabasses i, sobretot, les castanyes.
Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb els productes de la temporada: ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s’hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d’especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc. L’origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d’antics menjars funeraris i devien servir simbòlicament a l’ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. En alguns indrets la gent portava els panellets a l’església en cistells i se’ls menjava dins del mateix temple en comunitat.
Antigament, les famílies elaboraven aquests pastissets rodons de massapà a casa.
Aquesta recepta ancestral, actualment inclou clara d’ou per augmentar la seva esponjositat i a més poden adoptar diversos sabor en funció dels ingredients que s’afegeixin a la recepta base.
RECEPTA DELS PANELLETS DE PINYONS
INGREDIENTS:
• ½ kilo d’ametlles moltes.
• 200 grams de patates bullides i “xafades”.
• 400 grams de sucre.
• 1 clara d’ou i la pell de llimona ratllada.
• ½ kilo de pinyons i ¼ d’ametlles moltes.
PREPARACIÓ:
Es barregen tots els ingredients menys la clara d’ou i es deixen reposar 4 hores.
Després es fan bolles amb la massa i es vernissen amb la clara d’ou.
Es posen les bolles al forn, ben calent, vuit minuts per sota.
