Cuina d’estiu. La cuina del Sol

El sol forma una part molt important del menjar. Encara avui, en totes les cultures, el Sol és present en el transcurs del cicle anual aplicat a l’alimentació. Hem d’evocar la primacia del Sol en l’ancestral art d’assecar, per poder disposar tot l’any, certs aliments: fruites com els albercocs, préssecs (orellanes), prunes, figues, raïm (panses) etc. Aquests productes, encara avui, són la base de tota mena de farcits per a carn, embotits, arrossos (als països orientals, àrabs i asiàtics solen incloure aquests productes), plats de verdures, o de llegums. I, naturalment, els dolços i la pastisseria: des de l’asure turc a base de fruita seca, passant per la grana de capellà o les postres de músic, els púdings, pastissos, coques, xocolates, bombons, el cuscussó... Fins i tot en alguns països són tradicionals les begudes, com certs vins calents o aromàtics, que inclouen fruita seca. També s’assequen al sol les tomàtigues, pebres de cirereta, nyores, pebrots de romesco... Un altre producte marí per al qual és imprescindible l’acció del sol és la sal. L’assecat de peix i marisc ha estat i és una gran tradició alimentària (a totes les illes hi ha salines). Quant a la carn, pràcticament no n’hi ha de cap casta que es resisteixi a aquest procediment de conservació.
El solstici d’ estiu ens dóna la coca de Sant Joan, que originàriament era rodona. Aquesta ha derivat dels tortells amb ous a les actuals coques de fruita, de pinyons o de llardons, fins i tot farcides amb crema.
A Mallorca per Sant Joan les famílies feien coques planes petites com la mà, circulars i foradades en mig, que recordaven el disc solar, fet que es pot relacionar amb la cançoneta infantil que es gestualitza a la ma dels infants dient:

Una coqueta
amb sucre i olieta
i enmig un foradet
menja-te-la pes nasset
Una coqueta
de sal i oli
que quan és ben cuiteta
nyam, nyam
a dins la boqueta.

A Menorca es feien unes coques especials de forma circular que anomenaven urana, equivalent de celest o solar.
Les calors de l'estiu obren les portes a una cuina fresca i poc feixuga. Exemples d’això són les verdures i hortalisses: tomàtigues, pebres, ceba, all, julivert, carabassó, mongeta tendra, enciam, pastanaga, albergínia…i els plats que s’hi elaboren: trempó, albergínies farcides, pebres torrats, coques, tumbet, calderes, arrossos i aguiats de peix, ratjada, escabetxada, arrebossada o aguiada, calamars farcits...

Les fruites de temporada aporten líquids i sucres per combatre la set i la calor: prunes, síndria, meló, albercocs, mores, etc. Pel juny ja hi ha figues flors, que són les figues del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i després es succeeixen tot un seguit de varietats que endolceixen tota l’estació: verdals, roges, agostenques, bordissots blanques i negres, de pàmpol… I no podem deixar d’anomenar les de moro, que, encara que algú en digui menjar de porcs, si es té la paciència i l’habilitat de collir-les i pelar-les sense sortir-ne malparat, ens fan gaudir de colors i de sabors ben especials.

Els gelats, un temps tan preuats i de consum tan restringit per les dificultats d’elaboració (si a les cases de neu no n’hi havia ni tan sols els senyors i els rics en podien consumir), a l’abast de tothom actualment, són els dolços més consumits a l’estiu i es poden acompanyar d’ensaïmades, gató, quartos, coca d´albercoc...

A l'estiu menjar calent
no és gaire bon aliment!

Festes d'estiu

L’estiu

L'estiu, com ja sabem, té el seu inici al voltant del 22 de juny, l’equinocci d’estiu, i finalitza el 22 de setembre, amb l’equinocci de tardor. En aquesta estació la duració dels dies és major respecte les nits. Durant l’estiu augmenten les temperatures a causa de la inclinació de l'eix de rotació terrestre.

És durant els mesos de juny, juliol i agost, que en molts estats es dóna el període vacacional per excel·lència, tant a l'escola com a l’àmbit laboral. Aquesta estació concentra la majoria de festes patronals dels pobles illencs. Aquestes deriven de les antigues festes que celebraven la fi de tasques agrícoles.

Algunes festes d’estiu...

Menorca:
Al llarg de l’estiu menorquí, les diferents viles celebren les seves festes patronals. En la majoria d’aquestes, tradicionalment el cavall és el protagonista. Els caixers, vestits de blanc i negre, i els seus cavalls engalanats, reviuen cada any tot un seguit de rituals festius, tot demostrant les seves habilitats entre la multitud, tot fent botar els cavalls al ritme del «Jaleo».

El calendari de les festes majors és el següent:

Els dies 23 i 24 de juny se celebren les festes de Sant Joan, a Ciutadella. Per la segona quinzena de juliol, se celebren les festes patronals des Mercadal, Fornells i es Castell; i el mes d’Agost, pràcticament tots els caps de setmana, se celebren festes a es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís. Ja dins el mes de setembre, els dies 8 i 9, se celebren les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó.

Pitiüses:

A Formentera, se celebren les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol i de Santa Maria, el dia 5 d´agost.

A Eivissa, entre d’altres, se celebren, el dia 5 d’agost, se celebra la festa de Santa Maria d’Eivissa, també anomenada la Mare de déu de les Neus; i el dia 8, també d’agost, se celebra Sant Ciriac, patró de l’illa, data que coincideix amb el dia de la Conquesta catalana.

Mallorca:

El dia 29 de juny, se celebra Sant Pere, patró dels mariners. En aquesta data es realitzen processons marineres amb barques. Algunes de les més tradicionals són la d’Alcúdia, la del Port d’Andratx, la de Palma o la del Port de Sóller.

El dia 20 de juliol, per Santa Margalida, a Felanitx es realitza la desfilada dels Cavallets, la dama i els xeremiers; els dies 24 i 25, per Sant Jaume, a Algaida, els cossiers duen a terme les seves danses d’origen pagà; i el dia 28 de juliol, per Santa Catalina Tomàs, a Valldemossa, se celebra la processó de la Beata.

El Dia 2 d’agost, a Pollença, se celebra la Mare de Déu dels Àngels. En aquesta festa major se celebra una processó amb l’acompanyament de dues àguiles, dues nines, i Sant Joan Pelós, un nin. Els tres fan una dansa solemne i mesurada.

El dia 24 d’agost, a Montuïri, Sant Bartomeu fa sortir els cossiers i el dimoni.

Les festes d'aniversari

Si observam el cas de les festes particulars d’aniversari, d’una banda aquest tipus de celebració presenta unes característiques comuns arreu del món, però d’un altra banda també trobarem que aquesta festa adopta rituals específics a les diferents societats on se celebra.

Així, si la tradició generalitzada en els països d’influència occidental, és cantar alguna cançó a la persona que compleix anys, a Mèxic, es costum cantar "Las Mañanitas".
A l’Estat Espanyol i a Argentina, s’acostuma a estirar de les orelles de qui celebra l’aniversari, tantes vegades com anys té, però en canvi als EUA, es donen tants baticuls o pessigades com anys es tenguin, i a Xile, qui celebra l’aniversari rep el que es coneix popularment com un manteo, el qual consisteix en agafar les quatre extremitats del festejat entre quatre persones per aixecar-lo tantes vegades com anys té.

Un costum molt estès al món occidental, és dur a terme rituals relacionats amb un pastís decorat amb espelmes. Aquests costums vénen de l’antiguitat i són d’origen pagà. El cercle d’espelmes formava part d’un ritual per protegir a qui celebrava l’aniversari dels mals esperits durant un any.

Actualment la persona que celebra l’aniversari formula un desig en silenci, encara que en alguns països són tres els desitjos formulats, just abans de bufar les espelmes. Si s’apaguen d’un solcop, es diu que els desigs que s’han demanat es realitzaran, sempre i quan no es contin a ningú.

A les festes d’aniversari mexicanes, en el cas que sigui un infant qui celebra l’aniversari, ocasionalment se sol trencar una pinyata plena de dolços o joguines.

Festes per espipellar

Què entenem per festes?

Com ja haureu pogut llegir, aquest blog tracta, entre altres manifestacions de la cultura popular, les festes populars amb un caire més o menys tradicional. Però... que entenem com a festa?

Les festes són esdeveniments socials, organitzats de forma pública o per un grup méso menys reduït de persones. Aquestes, suposen la realització d’un conjunt de rituals en els quals les persones marquen determinats esdeveniments, subratllen la transcendència d'un fet, o simplement són una font de divertiment. Poden suposar fórmules d’evasió, d’invocació de les collites, de celebrar els canvis, com a forma de dur a terme ritus de purificació... La celebració d’una festa suposa sovint reunir-se i desinhibir-se, moltes vegades a través de balls, músiques i menjars especials.

La paraula festa és d’origen llatí i comparteix l’arrel amb feria (fira) amb el significat de dia festiu. En el context de les societats occidentals podem parlar de festes populars, d’origen religiós o laic, de festes majors, de festes particulars...