A les illes, les tradicions de tipus religiós, les misses i les pregàries, es complementen amb d’altres, com són el costum a Mallorca que els padrins joves obsequiïn als fillols rosaris fets enfilant panellets, carabassat, dolços, fruites confitades i una patena de carabassat amb una estampeta d’un motiu religiós que es pengen al coll, i les postres típiques d’aquestes dates: els bunyols a Mallorca i Menorca, i els Panellets de pinyons a Eivissa i a Formentera. També és el cas de les doblaes de Xixona (pa allargat de pasta tova i dolça, i amb el bessó de l’ametlla sense pelar), del codonyat, dels pastissets de moniato i, sobretot, els panets de la mort mallorquins, predecessors tant dels tendres i densos panellets de massapà com dels huesos de muerto mexicans, o dels ossos de sant que són unes postres populars a Espanya. La base principal és el massapà, fet amb ametlla mòlta i sucre, i prové de la tradició mediterrània, procedent de la gastronomia àrab.
Bunyols de vent
És indispensable per a aquestes dates fer referència als bunyols, un dels dolços espanyols més antics, estesos i consumits. Són fregits confeccionats a base d’oli d’oliva i farina, amb forma de bola i farcits de crema amb gran tradició gastronòmica a tot Espanya. De fet, a començaments del segle XVII ja es troben algunes referències a aquestes postres. Encara que inicialment eren ‘de vent’, com a metàfora de la vida que se’n va, avui poden assaborir-se farcits de diferents sabors. Els farcits de crema, cabell d’àngel, xocolata i nata ja no són els únics. Actualment existeix una varietat tan àmplia com la que es troba a la pasta dels ossos de sant. El seu èxit depèn bàsicament de dos factors: la netedat de l’oli de la fregitel•la i la qualitat de la mantega per elaborar la pasta. S’han de consumir el mateix dia de la seva elaboració o com a màxim al dia següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada