Les festes de tardor i les festes de la mort

Els diferents pobles que habiten el planeta entenen la vida de formes diverses. Amb el temps desenvolupen manifestacions culturals que els serveixen per deixar palesa la seva visió de la realitat. A partir d’aquesta observació, possiblement ens cridaran l’atenció, tant algunes coincidències, com algunes diferències, que ens resultaran, sorprenents i fins i tot inquietants.
Si ens centram en els rituals que acompanyen la mort, ens adonarem que l’ésser humà és l’únic animal que enterra, crema o s’acomiada d’alguna manera dels seus morts. Aquests ritus, són compartits socialment i serveixen per cohesionar el grup. Amb cerimònies, celebracions o festes, els pobles tracten d’aconseguir la benevolència o la gràcia divina, i els mites que els acompanyen, suposen una resposta imaginativa a preguntes racionals sobre l’existència del món, les malalties o la mort, i ens donen l’explicació a determinades prohibicions.
Molts dels ritus funeraris tenen com a finalitat no només assegurar al difunt una altra vida després de la mort, sinó també regular les relacions entre vius i morts. Amb aquests, es pretén que el mort descansi i no pertorbi el món dels vius.
La mort suposaria l’essència del desconegut, i en indrets molt diversos ha estat personificada amb símbols com esquelets, ombres o dimonis.
Ja fa uns anys que la celebració del Haloween s’ha estès arreu del món com un fenomen comercial, i cada any pel 31 d’octubre, bubotes, dimonis, bruixes i vampirs omplen les prestatgeries dels centres comercials.
Curiosament, en les nostres tradicions, per la revetlla de Tots Sants, la celebració de la por no és cap novetat. En aquestes dates i fins no fa tants d’anys, ens acompanyaven les figures d’en Banyeta Verda, de les jaies-bruixes de les rondalles i de les fresses. Les famílies es reunien al voltant de la ràdio per escoltar el Don Juan Tenorio, mentre es torraven castanyes i moniatos, i es relaitzava la tradicional visita al cementeri. Sense cap dubte aquesta, si pensam com eren els cementiris d'un temps (especialment les catacumbes), aquesta era una de les activitats familiars més esfereïdores.