La nit de les ànimes. Orígens de la festa.

També anomenada « Festa dels morts », « Dia de les ànimes » o « Nit de les ànimes », el 31 d’octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l’any en què els morts visiten als vius.

Els Orígens

Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, en els primers dies de l’actual mes de novembre, festes dedicades al record i la relació amb els difunts. Les raons d’aquesta coincidència és el seguiment dels cicles naturals i els períodes estacionals de fred/calor i llum/foscor.

Culturalment es considera que l’hivern, s’inicia 40 dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir al voltants de l’1 de novembre.

Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda fins l’arribada de la primavera. Aquests mesos, ja des de l’antiguitat i per part de cultures diverses (els celtes, els egipcis o els romans), s’han relacionat amb la mort

Per als celtes, el culte als difunts era una part molt important de la religió. Aquest fet es pot constatar avui en dia, en la riquesa i la varietat de les tradicions folklòriques que s’han mantingut fins l’actualitat.

Els celtes que vivien fa uns 2000 anys a l’àrea d’Irlanda, del Regne Unit i del nord de França celebraven l’any nou l’1 de novembre, també anomenat Samhain.

El seu any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc.

 

Els dies del Samhain obrien el període d’obscuritat, i eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any. En aquestes dates, la frontera entre els móns dels vius i els morts desapareixia. Els esperits dels morts tornaven a la Terra per entrar en contacte amb el món dels humans. Els celtes creien que la presència d’aquests esperits a més de fer malbé les collites i causar problemes, també servia per ajudar als Druides a predir el futur, i a fer profecies que confortaven la gent i la guiaven durant el llarg hivern.

Per commemorar l’esdeveniment es vestien amb caps i pells d’animals, i feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrifici als seus Déus.

Al foc del Samhain se li atribuïen propietats màgiques, i per exemple, les fogueres eren enceses als cims perquè els morts trobassin el seu camí. La nit del 31 d’ octubre les bruixes celebraven els aquelarres, i encara avui en dia, els practicants de la bruixeria declaren aquesta data com la més propícia per practicar les seves arts.

Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició de Samhain es va combinar amb dos festivals romans: Feralia, un dia a finals d’octubre en què els romans honoraven els morts i un segon dia en què honoraven Pomona, la deessa de la fruita i dels arbres.

A les primeries del segle VII el Papa Bonifaci IV, va cristianitzar la celebració. Així, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (el temple pagà de Tots els Déus) el va fer consagrar al culte cristià, i designà l’1 de novembre com el dia de Tots Sants (All Hollows), i la nit de Samhain va passar anomenar-se la nit de Tots Sants o All-Hollows Eve (més tard Halloween).

L’any 1000 dC, l’Església va instaurar el dia de Totes les Ànimes (All Souls’ Day), un dia per honorar els morts, el qual era celebrat de manera similar al Samhain, amb fogueres, desfilades i disfresses d’àngels, sants i dimonis. La tradició anglosaxona del “trick or treating” probablement té el seu origen en les desfilades que tenien lloc a Anglaterra.

Durant aquestes celebracions els ciutadans pobres demanaven menjar de casa en casa i les famílies els donaven uns pastissos anomenats “soul cakes” (pastissos d’ànimes).

La distribució d’aquests pastissos va ser una iniciativa de l’Església en substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels infants que anaven de casa en casa al seu barri demanant, beguda, menjar o doblers.

El costum de buidar carabasses a l’àmbit anglosaxó ve probablement del folklore irlandès: el “Jack or Lantern”.
La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni, el va tancar en un arbre i va dibuixar una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell: si prometia no tentar-lo més, el deixaria sortir. Un cop Jack morí, se li va denegar l’entrada tant al cel per haver fet tractes amb el dimoni, com a l’infern per haver-lo enganyat. Així, Jack, rebé del dimoni, una espelma dins d’un nap per guiar-lo en la foscor. Els irlandesos utilitzaven naps com a “Jack’s lanterns” originàriament, però quan els immigrants van arribar a Amèrica, van trobar que les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar, de forma que aquestes, a poc a poc, acabaren per substituir els naps.